| CASTELLANO |
KICHWA |
|
|
|
|
| Accidentes geográficos |
Kaksaskuna |
| Actividad Económica |
Kullkirayku llankay |
| Acuerdos, tratados |
Arininakuy |
| Aculturación |
Kawsayshuktakayariy |
| Administración |
Kamachikamay |
| Agricultura, agrícola |
Chakrakamay |
| Agropecuaria |
Chakrawiwakamay |
| Antecedente |
Rurashkayuyay |
| Aparatos de medición |
Tukuy hillaykuna |
| Apellidos (Antroponimio) |
Ayllu shuti |
| Arbol genealógico |
Ayllumallki |
| Area Andina |
Kaksasuyu pampa |
| Arma de fuego (escopeta) |
Illapa |
| Arqueología |
Wiñay kawsaykallaripi ruraytakamay |
| Arquitectura |
Wasiruraykamay |
| Artesanía |
Makiruray |
| Artesanía |
Makiruraykamay |
| Asamblea Constituyente |
Mamallakta kallaripa tantanakuy |
| Autodeterminación |
Nishani |
| Autoridades |
Apukkuna |
| Barco, lancha |
Wampuk |
| Biografía |
Kawsay killka |
| Brújula |
Suyuta rikuchik anta |
| Cada quien – cada uno |
Sapan |
| Canal de riego |
Yaku larka |
| Cantón |
Kiti |
| Capital |
Kitikapak |
| CapiTal provincial |
Kitikapak |
| Capitalista |
Kullkiyuk |
| Características |
Sapsi |
| Características generales |
Imakay sapsikuna |
| Cartografía |
Allpashuyukamay |
| Causa |
Ima rikunchikuna |
| Célula |
Kawsayuk |
| Centro de Salud, Hospital |
Hampiwasi |
| Ciencia |
Amawtay |
| Científico |
Amawta |
| Circulación de sangre |
Yawar Muyuri |
| Ciudad |
Llakta |
| Civilización |
Hawaykawsay |
| Clima |
Chirikunuy |
| Colaboración mutua |
Makimañachi |
| Comando provincia de policía |
Chapak kamaypaktachi puhak |
| Comercio |
Mintalay |
| Comercio Marítimo |
Mamayakunta mintalay |
| Comisario Nacional |
Kiti kapachik apuk |
| Concejal |
Kiti kamaklli |
| Concepto |
Imakay |
| Conquista |
Atipay |
| Consecuencias, efecto. |
Tukushka |
| Consejero provincial |
Markakamachiklli |
| Conservar |
Wakayachina |
| Constelación |
Chaskakancha |
| Constitución |
Mamakamachik |
| Contaminación |
Miyuy |
| Contenido científico |
Amawta yachay |
| Continente |
Allpapacha |
| Continente americano |
Abya yala |
| Copia |
Chayshinaya |
| Cordillera |
Kaksaskancha |
| Corte Superior de Justicia |
Kamachik wasi |
| Corteza terrestre |
Allpa kara |
| Costumbres |
Kikinruray |
| Crear, inventar |
Wallpana |
| Creencia |
Iñiy |
| Cuartel |
Awkawasi |
| Cultura, vida |
Kawsay |
| Decimal |
Chunkalli |
| Democracia |
Llakta ushay |
| Derecho |
Hayñi |
| Descomposición de la energía |
Michachikanyay |
| Deterioro |
Wakllichik |
| Diferenciar |
Chikanyana |
| Dirección |
Pusakkamay |
| Dirección, orientación, región |
Suyu |
| Eclipse |
Llanturiy |
| Eclipse lunar |
Killanturi |
| Ecología |
Kawsaypacha |
| Economía |
Kullkikamay |
| Educación Básica |
Kallari yachay |
| Elemento |
Nipa |
| Emperador |
Apuktukushka |
| Energía |
Ritiy |
| Entender |
Hamuktana |
| Equidad de género |
Paktalla kawsay |
| Equinoccio |
Intishayakllipyay |
| Eras antiguas |
Ñawpa kawsay pacha |
| Escritura |
Allparantikillka |
| Espacio |
Hawapacha |
| Estado |
Mamallaktachiy |
| Estructura |
Wallpay |
| Evolución del hombre. |
Runayay pacha yuyay |
| Explotación |
Llakichiy |
| Fases de la luna |
Killapa nikirakiri |
| Fauna |
Wiwakamay |
| Fiesta de Sol |
Intiraymi |
| Filosofía |
Wallpaykamay |
| Flora |
Llachakamay |
| Fondo Monetario Internacional (FMI) |
Mamallaktapura kullkikulka |
| Forma, formación |
Wallpa |
| Formas de explotación |
Llakichik wallpariykuna |
| Fuego del volcán |
Ratata urku |
| Función rol |
Llamkaypaktachi |
| Ganadería |
Wiwakamay |
| Generalidades |
Tukuraya |
| Geografía |
Allpamamakamay |
| Geografía política |
Allpakamay saywachi |
| Geopolítica |
Anchallpakamay |
| Globalización. |
Tukuyta shukllayachik |
| Globo Terráqueo |
Anchallpa |
| Gobernador |
Markapuk |
| Gobierno |
Kapak apuk |
| Golfo |
Yakuyakkuri |
| Grados de afinidad |
Ayllunikiyashka |
| Grados de consanguinidad |
Yawar ayllunikiyashka |
| Grandes bloques económicos |
Kullkirayku hatun tantanakuy |
| Gringos, ingleses |
Ranziyu |
| Guerra medieval |
Chawpi kawsaypacha makanakuy |
| Guerreros |
Makanakuy runakuna |
| Hechos históricos |
Wiñaykawsay imakuna |
| Hidrografía |
Yakukamay |
| Himno Nacional |
Mamallaktapa haylli |
| Historia |
Wiñaykawsay |
| Honestidad |
Ama llulla |
| Husos horarios |
Sayllachikancha |
| Identidad |
Kikinyari |
| Identificar – apropiar |
Kikinyarina |
| Imperio |
Kapakllakta |
| Imperio, reinado |
Kapakmarka |
| Importantes |
May mutsuri |
| Imprenta |
Kamuyachik |
| Indicador general |
Hatun rikuchik |
| Indicadores |
Rikuchikkuna |
| Indice |
Rikuchiy |
| Industria |
Atukamay |
| Influencia |
Wawchiy |
| Influencia |
Yutay |
| Inicio de la historia (prehistoria) |
Wiñaykaysay kallari |
| Instituciones |
Yanapak wasikuna |
| Instituciones públicas |
Yanapak wasikuna |
| Intendencia de policía |
Chapak kamaypaktachi |
| Interculturalidad |
Kawsaypura |
| Invadir |
Yankakichuna |
| Invasión |
Yankakichuy |
| Invento, creación |
Wallpari |
| Jefe Político |
Kiti apuk |
| La Colonia |
Llakichipacha |
| Lago |
Kucha |
| Laguna |
Kuchaku |
| Levantamiento |
Hatariy |
| Ley de Educación |
Yachaykamachik |
| Ley de inquisición |
Wañuykamachiy |
| Leyes |
Kamachikkuna |
| Liberalismo |
Kishpiripacha |
| Libre |
Kacharishka |
| Lider |
Pusak |
| Límite |
Saywa |
| Línea ecuatorial |
Allpachawpipacha muyuy |
| Línea imaginaria |
Yuyay kaspi |
| Literatura |
Sumak rimayachay |
| Llanura |
Pampallpa |
| Llevarse – relacionarse |
Apanakuy |
| Los Ovnis |
Mana rikshka antakuna |
| Lugar de fortaleza (guerra) |
Pukara |
| Lugar turístico |
Chani kuska |
| Lugares – sitios |
Kuska |
| Lugares con poderes |
Usaysapa kuskakuna |
| Lugares rituales (religión) |
Waka |
| Lugares sagrados |
Waka kuskakuna |
| Lugares sagrados, centros ceremoniales |
Pukara |
| Lugares turísticos |
Sumak kuskakuna |
| Macizo (montaña grande) |
Hatun kaksas |
| Manifestaciones |
Hatarikuna |
| Manipular |
Milchina |
| Mapa |
Allpashuyu |
| Mapa político |
Kapak shuyu |
| Mar |
Hatunkucha |
| Medida |
Tupuy |
| Medio ambiente |
Kawsaypacha |
| Medios de comunicación |
Willaykancha |
| Medios de transporte |
Aparikanta |
| Meridiano |
Kapak saylla |
| Meridiano |
Kapasaylla |
| Mestizaje |
Yawarchakruri |
| Metal |
Anta |
| Migración |
Llaktamanta llukshiri |
| Militar, soldado. |
Awka |
| Minera, minería |
Chukikamay |
| Minerales |
Titichaska |
| Mitas |
Chukillankay |
| Modelo |
Katinalla |
| Monarquía |
Ayllullanikipushak |
| Movimiento de rotación |
Allpakutik |
| Movimiento de rotación. |
Allpapiruruy |
| Movimiento de traslación |
Allpamuyuy |
| Mundo |
Pachamama |
| Nacionalidad |
Kawsaymarka |
| Nacionalista |
Mamallaktapa kapak |
| Neolítico |
Mushukpacha |
| Norte |
Chinchaysuyu |
| Nudos (de cordillera) |
Kaksasmuku |
| Obraje |
Awayllamkay |
| Obrajes |
Wayllamkay |
| Occidente |
Kuntisuyu |
| Océano |
Mamakucha |
| Odiar |
Chiknina |
| Organización |
Tantanakuy |
| Organización |
Wankuri |
| Organización económica |
Kullkimantawankuri |
| Organización política |
Kapakchi tantanakuy |
| Organización socio cultural |
Waki kawsaymantawankuri |
| Organizaciones nacionales |
Hatun wankurikuna |
| Origen |
Kallariy |
| País |
Mamallakta |
| País anglosajona |
Ranziyukunapak mamallakta |
| Palacio de Gobierno |
Mamallaktapa apukwasi |
| Paleolítico |
Ñawpapacha |
| Parroquia |
Kitilli |
| Pensamiento |
Yuyay |
| Período de integración |
Apukkuna tantaripacha |
| Período Formativo |
Turuwan makiruray pacha |
| Período Precerámico |
Manarak Turuwan makiruray pacha |
| Pesca, pesquera, ictiología |
Challwakamay |
| Petróleo |
Allpawira |
| Piratas, corsario |
Wampuypi shuwakkuna |
| Planeta tierra |
Allpamama chaska |
| Pluricultural |
Tawka kawsay |
| Población |
Llaktayku |
| Pobre |
Wakcha |
| Poder |
Atiy |
| Poder |
Usay |
| Poder |
Ushay, atiy |
| Poder Judicial |
Kamay paktachi atiy |
| Poder Legislativo |
Kamachik atiy |
| Poderes |
Ushaykamakunapash |
| Policía |
Chapak |
| Política |
Kapakkamay |
| Pólvora |
Ratata allpa |
| Poseer familia |
Ayllu chariy |
| Potencias dominantes |
Shukta charik tantanakuykuna |
| Práctica |
Yachayruray |
| Prefecto |
Marka kamachik |
| Prehistoria |
Wiñaykawsay kallariy |
| Primeros pobladores |
Kallarillaktayku |
| Principales |
Ñawpak |
| Príncipe |
Awki |
| Producción |
Pukuy |
| Producción industrial |
Atukayashka pukuy |
| Pueblos |
Llaktakay |
| Puerto marítimo |
Wampuk rikutirikancha |
| Puntos cardinales |
Suyu rikuchik iñu |
| Puntos colaterales |
Iñu uchilla suyukuna |
| Puntos colaterales |
Katisuyu rikuchik iñu |
| Racismo |
Sapan kawsaykuna |
| Racismo en América |
Abyalami chawchuri rikurimanta |
| Radio |
Antayari |
| Recursos forestales |
Allpapachapi tiyak yurakuna |
| Recursos hidrográficos |
Allpapachapi tiyak yakukuna |
| Recursos ictiológicos |
Allpapachapi tiyak chalwakuna |
| Recursos mineros |
Allpapachapi tiyak chukikuna |
| Recursos naturales |
Allpapachapi tiyakuna |
| Recursos naturales |
Pachamamapi tiyakkuna |
| Red – Sistema |
Llika |
| Redes Educativas |
Llika yachay wasikuna |
| Reflexionar |
Yuyana |
| Reflexiones |
Yuyarikkuna |
| Región Amazónica |
Antisuyu |
| Región central |
Chawpisuyu |
| Región Insular Galápagos |
Yawatisuyu |
| Región Sierra |
Punasuyu |
| Región Sur |
Kullasuyu |
| Registro Civil |
Kawsay killkamachiy |
| Registro de la propiedad. |
Charishkata killkakamachiy |
| Reino |
Kapak llakta |
| Relación |
Shimiyari |
| Relación mutuo |
Mashipurari |
| Relieve |
Waykukaskancha |
| Religión |
Apunchikamay |
| Reloj mecánico |
Antapachachik |
| Renacimiento |
Pachakutik pacha |
| Renovable |
Mushukyachinalla |
| Respeto, respetuoso |
Sumakyachina |
| Responsabilidad |
Paktachichina |
| Restos arquelógicos |
Imarayku |
| Rey |
Kapak |
| Rico |
Charik |
| Río |
Mayu |
| Rito |
Wilkana |
| Rol (función) |
Ruray paktachi |
| Rosa de los vientos |
Shuyuchik chakata |
| Sabiduría |
Yachaykuna |
| Señoríos |
Hatun apuktukushka |
| Servicios básicos |
Tiksiyay mutsuykuna |
| Siglo |
Patsakwata |
| Símbolo, signo, significado |
Unancha |
| Sistema decimal |
Chunkayllichik |
| Sistema solar |
Intillika |
| Sociedad |
Waki |
| Sociología |
Wakikamay |
| Solidadaridad |
Yanapayaymanta |
| Solidarizar |
Yanapayana |
| Solsticios |
Intikinrayllipyay |
| Subterráneo |
Allpawku |
| Superficie de la tierra |
Allpampay |
| Superficie de la tierra |
Allpapachapampa |
| Surgir, emerger, germinar |
Chimiyana |
| Tecnología |
Pakchiruray |
| Telescopio |
Chaska rikuchik |
| Temblor |
Allpachukchuy |
| Teniente Político |
Kitilli apuk |
| Teoría |
Yachayyuyay |
| Teoría creacionista |
Wallpachi yuyay |
| Territorio |
Llaktari allpa |
| Tiempo y espacio |
Pacha |
| Tolerancia |
Harkarina |
| tramo |
Patayak: |
| Tribunal Electoral |
Pukshay akllay kamachik |
| Turismo |
Sumak kuskakamay |
| Ubicación geográfica |
Allpamamapi rikuchi |
| Universo |
Chaskancha |
| Uso |
Mutsuy |
| Valor |
Chani |
| Vencer |
Atina |
| Vertiente |
Pukyu |
| Vestigios arqueológicos |
Ñawpakawsayimarikuchi kunakamay |
| Vía terrestre |
Allpañan |
| Vida Republicana |
Mamallakta kawsay kallari |